Comença el compte enrere

Comença el compte enrere

22/06/2017, 23:06 / 0 comentari(s)

Després de set dies a Barcelona de convivència entre sis persones en una habitació, de treball al Palau Sant Jordi, de molta calor i ple de grans emocions, tornem a pujar en un autobús direcció Madrid.
Si pogués demanar un desig ara mateix seria aturar el temps...

Aquesta setmana ha estat molt menys intensa a nivell laboral comparat amb Bilbao i Gran Canaria: només treballàvem de torn de tarda o de matí i per tant teníem la resta del dia per descansar, visitar, fer esport...

Barcelona és una ciutat molt turística i amb el col•legi ja l'hem visitat varies vegades, igual que amb la família i jo ja fa un any que hi visc, però tot i així, cada vegada m'impressiona més... L'arquitectura, les dimensions de la ciutat, els ciutadans, etc. I cada matí lliure aprofitàvem per visitar quelcom, ja que amb l'afició Lituana, Eslovena i Turca els carrers s'omplien de colors i cants i era tot molt més impactant; les fonts de Plaça Espanya i els jardins de Montjuic sobretot.
I també ha coincidit que el dia 11 setembre , diada de Catalunya, estàvem aquí a Barcelona, i hem pogut gaudir de l'impactant mobilització ciutadana per reivindicar la independència. Tot plegat ens deixava bocabadats.

Una vegada més, pell de gallina durant els partits disputats ja que tan sols la immensitat del pavelló ja et fa obrir la boca, i veure'l ple de gent aplaudint i animant et genera pell de gallina.

Aquesta vegada m'ha tocat treballar a la secció de protocol dels VVIP donant la benvinguda a les autoritats, ex-jugadors, jugadors NBA, jugadors de futbol, etc. Aquest cop no he gaudit tant amb la feina realitzada perquè sempre estàvem al mateix lloc i de peu saludant a polítics que ni sabia que existien, i a famosos que ni et miraven a la cara...
Et sents una mica inútil en moments com aquest, i llavors, just quant el que vols és estar amb la resta de voluntaris a l'hostal o a un altre departament on et sentis més útil, just llavors, entra per la porta una silueta amb un bastó molt familiar, que ja des de ben lluny reconec...
Quina il·lusió! Mai m'hagués imaginat que veure el Manel Fernández (President de la FAB) en ple Mundial m'hagués alegrat tant! Vam estar parlant durant tota la segona part del partit, un partit en el qual USA jugava, però la importància de les paraules pronunciades, l'alegria del moment i les ganes de trobar algú extern a l' Internatinal Volunteeer Camp però del país, eren prioritàries a qualsevol partit.

Prèviament també vaig saludar a Francesc Solana (DG del BC Morabanc Andorra) que també va venir a veure el partit aquella nit. Tot plegat va ser com una empenta d'alegria!
La següent nit vam donar la benvinguda a altres famosos més simpàtics i educats com Neymar, Shakira, Piqué, Dani Alves...

Però per desgràcia la selecció espanyola de bàsquet va perdre els quarts de finals que va disputar contra França el 10 a la nit, i en general, els ànims de tota l'organització van davallar una mica, ja que gairebé tothom desitjava veure una final Espanya vs USA.

Setmana plena d'emocions, ganes de parar els rellotges, sabem que comença el compte enrere i no ens volem separar dels nostres companys, després de 30 dies junts convivint les 24h hem creat vincles d'amistat realment forts i intensos...

Sentiment de tristesa, tres dies i adéu siau a tota aquesta aventura, a totes les persones, grups... Però ja tenim plans de retrobaments... Al desembre anirem a Suècia a visitar algunes de les amigues que hem fet i per Espanya, França i Alemanya també tindrem companys a visitar.

I com deia després de la primera setmana a Bilbao, se'ns tornen a omplir els ulls de llàgrimes a l'acomiadar-nos de l'organització de BCN... Però se'ns dibuixa un gran somriure només en pensar que avui ens retrobarem amb la resta de companys internacionals i amb l'Edu que pobret el tenim abandonat.