No és un adéu, és un fins aviat!

No és un adéu, és un fins aviat!

29/03/2017, 20:03 / 0 comentari(s)

34 dies fora de casa que han passat gairebé com si haguessin estat 34 hores.
Diuen que cada història té un final però, en el nostre cas, no és un final sinó un punt i apart.
Per acomiadar-nos d'aquest mes d'emocions necessitaria mil fulles de paper per descriure el cúmul de paraules desordenades que ronden pel meu cap... Realment te n'adones del que tens fins que ho perds, però no sempre és així:

En el nostre cas, des del primer dia, sabíem que teníem entre mans un projecte molt ambiciós del qual en seríem el motor, ja que sense voluntaris aquest Mundial 2014 no hagués esdevingut l'esdeveniment esportiu més ben organitzat de la història.

Però tot i ser conscients de la sort que hem tingut de formar part d'aquest mundial, de formar part del grup de 110 voluntaris internacionals, tot i això, una vegada s'apaguen les llums del pavelló, es tanquen les portes i t'acomiades de les impressionants persones que han estat la teva família durant aquest mes, és llavors quan reflexiones del que realment tenies, de tots i cadascun dels detalls.

El plaer de poder estar al costat de grans jugadors, equips, entrenadors i àrbitres. Poder veure partits de màxim nivell en directe, poder aprendre d'ells, veure de molt a prop com totes aquestes estrelles com Rose, Curry, etc. en el fons són persones humanes com nosaltres i cometen els mateixos errors. Poder viure el basquet que de veritat ens agrada, formar part d'aquest estil de vida.

En segon lloc, aquest més ha estat una font de coneixements espectaculars i viscuts en primera persona sobre el funcionament intern d'esdeveniments d'alt nivell. Molt sovint mirem partits, jocs olímpics, competicions per televisió o en directe però mai t'atures a pensar en tot el treball que hi ha darrere de l'organització, tan sols mirem el treball dels participants. Doncs aquesta experiència ens ha servit per ser capaços de mirar més enllà del que estàvem acostumats a mirar, 34 dies que ens han fet créixer com a persones.

En tercer lloc, la convivència amb tots els nostres companys durant les 24 hores del dia, vivint amb persones de 23 països diferents, totes les paraules intercanviades, tots els moments viscuts... Són aquests petits detalls que et fan reflexionar sobre lo gran que és el món i les diferències i similituds que ens separen de les altres cultures.

Tan sols amb un petit somriure és suficient per ser feliç. I això s'ha vist en el moment de la nostra marxa, moment molt dur, en el qual hem hagut de dir un "fins aviat" a grans persones, grans amics i a una gran família.

En un dels carrers de Madrid vam llegir una frase escrita al terra que deia: " el presente es el pasado del futuro". I amb aquesta reflexió m'agradaria acabar:

El present és l'únic que tenim i únicament el podem conservar si el sabem aprofitar i treure'n el màxim profit. Aquesta experiència ha estat viscuda al màxim pels quatre membres que representàvem el país d'Andorra, i esperem que així es vegi reflectit en un futur compartint tots els nostres coneixements amb la gent que ens envolta.

Gràcies

#BasketballWorldCup #Spain2014 #IVC #AndorRa #SomBasquetSomAndorra