Sobredosis d'emocions

Sobredosis d'emocions

29/03/2017, 20:03 / 0 comentari(s)

Sembla impossible però la gran quantitat d'activitats que hem estat realitzant durant aquests dies ha estat tan gran i tant intensa que m'era molt difícil trobar una estoneta amb calma per escriure detingudament.

El darrer sentiment nostàlgic del qual us parlava anteriorment va anar desapareixent gràcies a les amistats que estem cultivant amb la resta del voluntaris internacionals.

El nostre grup de Bilbao, format per 32 internacionals, ens vam instal·lar a una residència d'Estudiants, igual que els nostres companys a Sevilla i Gran Canaria. Durant els vuit dies que vam estar aquí, cada segon era tan intens que arribàvem al llit amb un cansament impressionant, però no només de cansament físic sinó també un esgotament psicològic degut a tantes emocions viscudes:

Ens despertàvem a les 7:30, a les 8:30 agafàvem el metro per a les 9:30 estar preparades per començar el dia. Uns quants de nosaltres participàvem en la "fan zone", altres en protocol, altres en màrqueting. Era arribar al pavelló i ficar-se mans a la obra. L'horari laboral s'ajustava a l'horari del partit i la majoria del temps estàvem en contacte amb tothom de l'organització, raó per la qual el vincle que hem fet amb ells ha estat increïble, alguns del directors més propers a nosaltres han estat com els nostres segons pares allà.

Els dies de descans vam anar a visitar el centre de la ciutat i a la platja, però sobretot aprofitar per dormir i agafar forces pels darrers dies.

Semblava impossible però al finalitzar la primera fase del mundial i haver de viatjar cap a Barcelona, les llàgrimes apareixien als ulls a l'acomiadar-nos del grup de voluntaris de Bilbao i de la gent de l'organització.

Però darrere un sentiment trist sempre n'hi ha d'haver un de més alegre, i en el nostre cas es tractava de retrobar-nos amb la trentena de voluntaris internacionals procedents de Gran Canaria (Riky i Cris).

Ara ja portem tres dies aquí i volem aturar els rellotges! El temps passa massa ràpid, masses emocions en poc espai de temps: Retrobar-nos amb tots els companys amb qui vàrem conviure a Madrid, conèixer les immenses instal·lacions on es duu a terme el Mundial, conèixer nous companys de feina, noves tasques...

Estem molt satisfets amb l'organització i el grup de treball, l'únic inconvenient és que el temps passa volant i necessitem mes minuts dins les hores per poder assimilar tot el que estem vivint i aprenent... Podem estar a dos metres dels jugadors de la selecció USA, caminem al costat de la resta de seleccions, coneixem grans polítics, ex jugadors, jugadors de l'NBA...

I si mirem enrere podríem dir que totes les xerrades i conferències que van tenir lloc les primeres setmanes a Madrid no ens estant sent molt útils a nivell de contingut però en el fons ens van servir com a excusa per conviure grans moments amb grans persones, experiència que un cop adquirida no ens la treu ningú!

Avui és el nostre dia de descans i aprofitarem per visitar Barcelona amb tot el grup, i dimarts i dijous tindran lloc els quarts de final entre USA contra Eslovènia i Turquia contra Lituània dimarts. El treball serà intens: la Cris està en el departament de fotografia, el Riky a l'oficina de voluntaris i jo a protocol.

I per cert, al centre de la península, perdut per allà a la capital hi tenim l'Edu, que està molt content i satisfet treballant a la seu on juga la selecció espanyola.