Per FAB | 01/09/2014
Gladiator in arena consilium capit (el gladiador decideix a l’arena) - Lucio Anneo Seneca
Els rituals. Des de les competicions primitives, les que determinaven no un marcador o un cronòmetre, sinó la vida o la mort, i no ja nomes la pròpia al camp de batalla, sinó la supervivència de la tribu, de l'equip, donada per la salvaguarda o conquesta de fructíferes terres o caça abundant...
En tots els casos, deia, els rituals no precedien, sinó que formaven part de l'esperit del combat. Es així com ara, sobre un parquet, un tatami, un tartan o la gespa, puc percebre la concentració dels atletes, el seu desig de victòria, el seu compromís amb la gloria.
Es transmesa la força del vencedor abans d'arrancar. Ja aquests joves Luci Minici emanen aquest esperit. A aquest nivell de lluita, amb aquest ambient d’èpica hel·lenística que te una Olimpíada, ja no es prou amb venir, amb estar, ni tan sols amb venir preparat. S'ha de SER, amb tota la força, transmesa amb l'esguard als rituals...esguard, actitud competitiva, segura.
Els equips baten les espases, fan volar les maces els gegants inabordables, però nomes aquells que creuen, que s'aixequen si cauen, que assesten el cop mortal sobreviuran i faran aturar les aspes amenaçadores dels molins.
L'arena del 3x3 esdevé un escenari colpidor, a on cada acció es lacerant, intensa. A on la contemplació de las ferides pròpies no deixa lloc mes que a la derrota.
El públic vibra en el recinte il·luminat i brillant, concís, reduït...i tot de cop les ternes de gladiadors deixen veure qui ficarà l'espasa al coll del rival i qui aixecarà la mà...
Però també hi ha lloc per xocs acarnissats, en que cada mossegada a la carn del contrari es soferta amb un altre en la pròpia...fins que els dos equips, exhaustes, entren en un frenesí de triples per aconseguir la mort sobtada del rival...sinó seré jo qui regui la sorra amb la meva sang.
Els jugadors andorrans han sorprès als que els menysvaloraven, però la contemplació mútua dels somriures ha permès que el nostre rostre es trobi de cop esclafat contra el terra...
Es aquí a on la mirada dura i la ment serena, ens han permès aixecar-nos i cridar...Continuem!!!
