Enfrontar-se a una competició pot ser una arma de doble fil que genera grans satisfaccions, però també importants bloquejos i reaccions poc adequades. Perquè no t'"embussis", donarem les claus per aprendre a competir.

Pensem que la paraula competir s'associa a tots aquells que es dediquen a l'alta competició. Competir ens apropa a conceptes com guanyar, superació, esforç, suor i llàgrimes, patiment, dolor, rivalitat, competitivitat, voler més i més. En l'esport d'alt rendiment no n'hi ha prou amb millorar la teva marca, necessites superar al teu rival per fer-te amb el títol. Els professionals de l'esport viuen dels seus èxits, dels quals depenen beques, patrocinis, continuïtat i poder seguir entrenant amb tranquil·litat per no haver de compatibilitzar-ho amb una altra activitat professional.

Competir implica:

• - Superar-te: Sempre vols més, sempre vols fer-ho millor. No per perfeccionisme, sinó per l'afany de superació.
• - Esforçar-te i treballar per a tu mateix: Genera orgull, seguretat i apreciació per un mateix.
• - Motivació: Un objectiu nou et porta a estar concentrat, a tenir un motiu pel qual seguir lluitant.
• - Benestar: El plaer de creuar els teus límits et porta a sentir-te pletòric.
• - Elevar els nivells de confiança: Li dediques temps i treball a una activitat en la qual el teu propi esforç et porta a superar-te. Ets el teu rival. T'organitzes, millores i vas descobrint en tu una força de voluntat que igual desconeixies. Et converteixes en algú amb potencial, amb capacitats i afany de superació.
• - Orgull i respecte: Escoltes comentaris com a "quin valor sortir a córrer a aquestes hores", "de debò que t'admiro, jo seria incapaç". I tots aquests reforços no fan més que alimentar el teu benestar i enfortir la teva relació amb el teu esport i el teu entusiasme.

Com entrenar l'aspecte psicològic de la competició?

Tot i que competir és molt atractiu per a molts, per a altres persones pot ser motiu de bloqueig mental i físic. Passa quan la persona interpreta la competició com una amenaça, una situació en la qual ha de lluitar i per la qual es contempla sense recursos suficients.
Davant la competició, el teu sistema nerviós reacciona amb la resposta d'ansietat, que afecta tant física com psicològicament. Esportistes que porten tot l'any entrenant dur, visualitzant l'objectiu, planificant una temporada, tractant-se amb fisioterapeutes, sacrificant altres entreteniments preparar-se una competició. I d'un cop mentre competeixes, apareix sensació de confusió, tensió i agarrotament muscular, dificultats per respirar, no competeixes fluït... L'aspecte psicològic de la competició també es pot entrenar, igual que ho fas amb la tècnica i la preparació física. Vegem com:

1. Escriu la història a la teva manera

Els objectius que posem per escrit augmenten el compromís que el cervell manté amb ells. No t'asseguren l'èxit, però si ajuden al fet que es materialitzi. Necessites planificar els teus entrenaments, pensar en l'estratègia, presa de decisions, conèixer quines dificultats i solucions posaràs, triar el que vols sentir i del que vols gaudir. Es tracta de visualitzar i posar per escrit la teva competició i tenir tot el possible sota control. Perquè els objectius tinguin sentit, redacta'ls en funció del teu rendiment, no del resultat. El resultat no depèn solament de tu. Genera frustració establir un objectiu com “guanyar”, si després fas la carrera de la teva vida, millores la teva marca personal i, malgrat això, un altre corredor et supera. No hauràs aconseguit el teu objectiu. Pensa en termes de rendiment, la qual cosa tu pots fer: ser intens, mantenir la concentració, portar un ritme intel·ligent en la carrera, prendre les decisions adequades, cuidar la teva tècnica, etc.

2. Els teus pensaments són determinants

El pensament és el ciment d'altres variables psicològiques, com les emocions, la confiança i seguretat, atenció i concentració. Entrenar el que passa per la teva ment és vital a l'hora de competir. Ets el que penses, competeixes segons penses i sents com penses. Qui tria el que passa pel teu cap? Tu. Tens dues possibilitats i ambdues incompatibles entre si: o penses en termes d'èxit o penses a fracassar.
Parlar-te de forma positiva et donarà confiança i millorarà el teu estat d'ànim als moments més durs.

3. Atenció i concentració

Les proves de mitjana i llarga durada requereixen d'un procés atencional important. El cervell es fatiga igual que ho fan les teves cames i braços. Necessites concentrar-te en el present, en el que està passant. La capacitat de concentració requereix estar pendent del que has de fer a cada moment de la teva competició i alhora desatendre el que resta, com el cansament, les ganes de tirar la tovallola o que faci un dia plujós. Això requereix deixar de pensar en el resultat, en la marca, en la meta, per estar pendent del teu rendiment i les decisions que has d'anar prenent. El cervell no és capaç d'atendre dues activitats a la vegada. O estàs en el present i gaudint o estàs pensant en errors comesos o en el futur del que vols aconseguir. En competició, has d'estar competint amb la teva ment i el teu cos.

4. Saber patir

Patir també s'entrena. Molts esportistes ho passen terriblement malament en la competició. Competir requereix una exigència major a quan entrenes. El pitjor que pots fer és centrar-te en elles i generar pensaments del tipus "no puc, vaig fatal, estic patint". Pensar així solament farà que et centris en el malament que ho estàs passant. Prepara't per passar per moments durs, valora'ls com a part del teu èxit, són el pas que necessites donar per superar-te i competir. Fins i tot prova transformar-les en alguna cosa que t'aporti. Pots pensar alguna cosa com "és normal, sóc la bomba, després em sentiré genial, vinga, vinga, tira, clar que pots, una mica més".

Per no rendir-se

Si al final et flaquegen les forces, recorda aquest decàleg per poder seguir tirant de tu:

• 1. No perdis mai de vista el que t'apassiona. La passió és la teva motivació. Per què estàs avui aquí? Per què vols competir? Gaudeix del camí, no solament d'arribar a la meta.
• 2. Busca superar-te. Però no solament en la marca, sinó a exposar-te, estar aquí, passar-ho bé, conèixer la ciutat o l'experiència de competir.
• 3. Posar-te un dorsal sempre dispara la competitivitat. No et deixis portar per la pressió, ni t'exigeixis si et bloquejaràs. Estàs tu i el teu esport. i centra la teva atenció en el present.
• 4. No et capfiquis si alguna cosa no et surt bé. Oblida l’error i centra la teva atenció en el present. Sinó, no estaràs centrat en el que has de fer.
• 5. Enamora’t de la competició: de les seves sensacions, de l’entorn, fins i tot del patiment.
• 6. Controla el nivell d'activació. Que no falli ni per excés ni per defecte. L'ansietat pre-competitiva i el saber que t'ho jugues tot a una, eleven els nivells d'ansietat i pot generar bloquejos, tant a nivell mental com a físics. Treballa amb alguna tècnica de visualització, relaxació i hipnosis.
• 7. Les condicions mai són perfectes, la teva actitud si: No importa el rival, importes tu. Competeixes més amb la teva actitud que amb el teu talent.
• 8. Gaudeix entrenant i entrena bé: Les teves sensacions entrenant són les que et donaran seguretat de cara a la competició. Entrena la teva actitud i cap perquè forma part de la competició.
• 9. No oblidis treballar la teva confiança i seguretat: Depèn del que pensis de tu, el que et dius a tu mateix i els recursos que creguis que tens. Tu ets el que tu creïs que ets, ni més ni menys.
• 10. La única persona que pot deixar-te en el camí ets tu: Et podran superar en qualitat, en talent, en preparació física, però en actitud, no.

Vols compartir-ho a les teves xarxes socials?