Per FAB | 02/12/2015
Enfrontar-se a una competició pot ser una arma de doble fil que genera grans satisfaccions, però també importants bloquejos i reaccions poc adequades. Perquè no t'"embussis", donarem les claus per aprendre a competir.
Pensem que la paraula competir s'associa a tots aquells que es dediquen a l'alta competició. Competir ens apropa a conceptes com guanyar, superació, esforç, suor i llàgrimes, patiment, dolor, rivalitat, competitivitat, voler més i més. En l'esport d'alt rendiment no n'hi ha prou amb millorar la teva marca, necessites superar al teu rival per fer-te amb el títol. Els professionals de l'esport viuen dels seus èxits, dels quals depenen beques, patrocinis, continuïtat i poder seguir entrenant amb tranquil·litat per no haver de compatibilitzar-ho amb una altra activitat professional.
Tot i que competir és molt atractiu per a molts, per a altres persones pot ser motiu de bloqueig mental i físic. Passa quan la persona interpreta la competició com una amenaça, una situació en la qual ha de lluitar i per la qual es contempla sense recursos suficients.
Davant la competició, el teu sistema nerviós reacciona amb la resposta d'ansietat, que afecta tant física com psicològicament. Esportistes que porten tot l'any entrenant dur, visualitzant l'objectiu, planificant una temporada, tractant-se amb fisioterapeutes, sacrificant altres entreteniments preparar-se una competició. I d'un cop mentre competeixes, apareix sensació de confusió, tensió i agarrotament muscular, dificultats per respirar, no competeixes fluït... L'aspecte psicològic de la competició també es pot entrenar, igual que ho fas amb la tècnica i la preparació física. Vegem com:
Els objectius que posem per escrit augmenten el compromís que el cervell manté amb ells. No t'asseguren l'èxit, però si ajuden al fet que es materialitzi. Necessites planificar els teus entrenaments, pensar en l'estratègia, presa de decisions, conèixer quines dificultats i solucions posaràs, triar el que vols sentir i del que vols gaudir. Es tracta de visualitzar i posar per escrit la teva competició i tenir tot el possible sota control. Perquè els objectius tinguin sentit, redacta'ls en funció del teu rendiment, no del resultat. El resultat no depèn solament de tu. Genera frustració establir un objectiu com “guanyar”, si després fas la carrera de la teva vida, millores la teva marca personal i, malgrat això, un altre corredor et supera. No hauràs aconseguit el teu objectiu. Pensa en termes de rendiment, la qual cosa tu pots fer: ser intens, mantenir la concentració, portar un ritme intel·ligent en la carrera, prendre les decisions adequades, cuidar la teva tècnica, etc.
El pensament és el ciment d'altres variables psicològiques, com les emocions, la confiança i seguretat, atenció i concentració. Entrenar el que passa per la teva ment és vital a l'hora de competir. Ets el que penses, competeixes segons penses i sents com penses. Qui tria el que passa pel teu cap? Tu. Tens dues possibilitats i ambdues incompatibles entre si: o penses en termes d'èxit o penses a fracassar.
Parlar-te de forma positiva et donarà confiança i millorarà el teu estat d'ànim als moments més durs.
Les proves de mitjana i llarga durada requereixen d'un procés atencional important. El cervell es fatiga igual que ho fan les teves cames i braços. Necessites concentrar-te en el present, en el que està passant. La capacitat de concentració requereix estar pendent del que has de fer a cada moment de la teva competició i alhora desatendre el que resta, com el cansament, les ganes de tirar la tovallola o que faci un dia plujós. Això requereix deixar de pensar en el resultat, en la marca, en la meta, per estar pendent del teu rendiment i les decisions que has d'anar prenent. El cervell no és capaç d'atendre dues activitats a la vegada. O estàs en el present i gaudint o estàs pensant en errors comesos o en el futur del que vols aconseguir. En competició, has d'estar competint amb la teva ment i el teu cos.
Patir també s'entrena. Molts esportistes ho passen terriblement malament en la competició. Competir requereix una exigència major a quan entrenes. El pitjor que pots fer és centrar-te en elles i generar pensaments del tipus "no puc, vaig fatal, estic patint". Pensar així solament farà que et centris en el malament que ho estàs passant. Prepara't per passar per moments durs, valora'ls com a part del teu èxit, són el pas que necessites donar per superar-te i competir. Fins i tot prova transformar-les en alguna cosa que t'aporti. Pots pensar alguna cosa com "és normal, sóc la bomba, després em sentiré genial, vinga, vinga, tira, clar que pots, una mica més".
Si al final et flaquegen les forces, recorda aquest decàleg per poder seguir tirant de tu: