Estem en una competició o entrenament i les coses no surten com nosaltres volem... què passa en aquest moment? Què passa pel nostre cap? Qui apareix en algunes ocasions? El nostre “amic l'empipament“. Molts esportistes i entrenadors confonen el nivell d'activació òptim per competir amb l'empipament, l'agressivitat, la competitivitat.... i fins i tot comenten que per que l'esportista competeixi bé ha d'estar enfadat o agressiu... què hi ha de cert en això?
El competir amb un nivell d'activació òptim és el que ens porta a estar físicament i psicològicament atents i concentrats en la tasca, motivats o pressionats, amb energia o sense ella. Si aquest nivell d'activació és més alt o baix del que hauria de ser ens porta a un rendiment pitjor i no adequat. És important aprendre a gestionar-ho. Cada esportista és únic i exclusiu, no n'hi ha dos d'iguals, per tant, els nivells d'activació òptims també ho són.
Si en la competició les coses no van com vull i m'enfado, l'única cosa que puc aconseguir és que la meva atenció s'allunyi del meu objectiu, i es centri en aquesta emoció normal que estic sentint però que pot portar-me a cometre més errors o fins i tot a comportar-me de forma agressiva, lesionar-nos, contestar a un àrbitre, manar “engegar” al meu entrenador, etc. Tot això són coses que faran que l'empipament creixi, i no deixi de pensar en l'error que he comès i que a més ja no puc canviar. De debò que això pot fer-te competir millor?
On creus que has de tenir la teva atenció i concentració? És important que tant tu com el teu entrenador aprengueu a gestionar aquest tipus de situacions.
Algunes pautes?
- Aprèn quin és el teu nivell d'activació òptim per a cada partit. Aquell estat que et fa competir millor sense perdre la concentració en el teu objectiu, que no et sobreestimula ni pressiona, ni et fa estar summament relaxat. Pensa de l'1 al 10 com ha estat el nivell d'activació en les teves millors competicions just abans de competir. Analitza això al costat del teu entrenador. Pensa què pots fer si estàs per ajustar-ho.
- En la competició, cada prova és única. Quan acabis cada una d'elles, has acabat. Escolta les instruccions o correccions del teu entrenador i ja està, deixa anar l'emoció que sentis, l’empipament, alegria.... Tant si ha sortit bé com no tan bé, centra't en el següent. Inverteix el temps en el pròxim que has de fer.
- Deixa l'anàlisi de cada error per al final de la competició, o fins i tot per quan acabis la competició, no alimentis la frustració, accepta que aquest no és el moment per analitzar-ho. Ja hi haurà temps després.
- Si apareix l'empipament, gestiona-ho. Agafa aire i respira profundament, aparta els pensaments negatius i converteix en positiva aquesta situació. Com? Doncs centrant-te en el que has de fer a continuació; dirigeix l'atenció a les següents proves, a la teva rutina de competició i al teu objectiu.
- Si al final de la competició no has estat capaç de gestionar aquesta situació, analitza què podries haver fet, i si et torna a passar pensa què podries fer. Amb aquesta experiència podem aprendre.
Si ets entrenador:
- Intenta ajudar al teu esportista a gestionar les seves emocions en la competició i en l'entrenament, perquè sigui capaç de fer-ho en competició haurà d'aprendre també fer-ho en l'entrenament.
- Aprèn a gestionar les teves emocions en competició i entrenament, això t'ajudarà a tu i al teu esportista. El teu esportista et veu, t'escolta, i fa el que li dius en competició.
- No contribueixis a augmentar l'empipament o aquell estat emocional que pugui fer que el teu esportista rendeixi pitjor i en conseqüència s'allunyi dels seus objectius. Valora quan és el millor moment per assenyalar el que no ha fet tan bé i les conseqüències que pot tenir en la següent prova.
Ningú va dir que fos fàcil... és un repte. Ho intentes?