Fa poc, un esportista jove ens va comentar que per a ell quedar segon era un fracàs. No tothom pot quedar primer, o segon, o tercer, o quart... sembla que tots entrenem per guanyar, veritat? Però... tan sols per guanyar? Què passa si no guanyem? És un fracàs? La vida d'un esportista està soterrada si no guanya una competició, per molt important que sigui? Què passa amb l'esperit de sacrifici, i la cultura de l'esforç? Ens val sempre que guanyem? Quant s'exigeix l'esportista? I quant pressionem als altres? És més fàcil "culpar a l'esportista quan les coses no surten bé" o no?

Respecte a això, tan els pares com els entrenadors, hi tenen molt a fer. Si treballes amb o tens fills pre-benjamins, benjamins, alevins, infantils, júniors, sèniors, absoluts, etc. de qualsevol esport, segueix llegint.

En el cas dels entrenadors, si treballes cada dia perquè els teus esportistes valorin l'esforç que fan, i no vegin solament el guanyar com a objectiu, aconseguiràs més coses i una major satisfacció. En edats joves, l'important no és tan sols guanyar, sino, adquirir experiència, aprendre a buscar solucions davant els errors, aprendre a entrenar, a esforçar-se a continuar, encara que les coses no surtin com volem, a no fer un drama d'un mal resultat, a gaudir del seu esport, contribuint a un bon ambient en l'entrenament. Com van aprendre tot això? No oblidis que tu ets el mirall i model, si et veuen tranquil abans d'una competició els donaràs seguretat, si et veuen molt nerviós i canviant coses els dies abans, dubtaran de la seva preparació. Ja té bastant l'esportista en saber el seu resultat, perquè a més a més, el seu entrenador li deixi anar un sermó sense aportar solucions per a la propera vegada. Treballa l'aprenentatge constructiu, això és construir dia a dia.

I els pares com poden sumar? Ajudant al fet que l'esportista tingui els peus a terra, recolzant-los i sense fer drames quan no han aconseguit els seus objectius o quan les coses no surten bé. Hi ha vegades, que treballes molt i no aconsegueixes les coses. Forma part de la vida. Ajudar-los a donar-li la importància real a les coses, quedar segon o quart d'Europa, del teu país, del teu poble o del teu barri, és un fet molt positiu. No pot fer-ho tothom. Ajuda al fet que es vegi d'aquesta forma, la seva personalitat s'està formant i per tant, la seva autoestima, ensenya al teu fill a voler el que fa i valorar les coses que aconsegueix.

Finalment, felicitats no solament als primers, segons, tercers, quarts, etc. si no, a tots i cada un dels quals feu esport de competició i us esforceu cada dia per aprendre, per créixer i gaudir.

Vols compartir-ho a les teves xarxes socials?