Per FAB | 15/09/2014
Uns quants dies ja a Andorra i tot sembla com si no hagués succeït...però allà està.
La cerimònia de Clausura ens va fer tancar el parèntesi obert amb l'explosió del foc, i ara, veure'l extingir-se quedament no m'ha donat sensació de frustració ni d'absència... (aprofitaré els temps verbals per tornar allà...)
...sento una plenitud nova, o potser nous elements aportats a la meva plenitud buscada.
No s'ha acabat quelcom, sinó que hem fluid per una etapa del nostre trajecte que ens impulsarà endavant.
No vull allargar el comiat. El camí es reprèn, permeteu-me el titular "castizo", condicionem la motxilla, col•loquem allò nou que ens obre l'horitzó i deixem allò desgastat...una motxilla no mes pesada sinó mes rica.
